diumenge, 10 de setembre del 2017

Kirguistan, els cementiris

Els cementiris del Kirgistan són únics. A prop del poble constuiexen una caseta per a cada tomba. Anys ha la major de la gent eren nòmades, els russus varen obligar-los al sedentarisme i llavors va ser quan vàren començar a fer aquestes tombes, algunes en foma de yurka. Tambe és curiós que la sepultura sigui en un pilo de terra a tocar la construccio.


 

Bokonbay

Aquest poble esta a prop del llac Issyk-Kul, un llac molt gran 178x60 kms. Es un llac lleugerament salat, que es nodreix de les aigües dels glaciars propers i del que no surt cap riu.
La salinitat del llac fa que en un lloc de temperatures molt baixes a l'hivern, no es glaci mai i generi un microclima que fa els seus voltants mes habitables que lluny del llac.
Estic a la part sud del llac i mes al sud hi ha una serralada muntanyosa amb pics altissims, el més alt passa de 7000. Al poble hi ha un teló de fons de pics alts, plens de glaciars. Es preciós.
Avui he fet la primera excursió, un taxi m'ha portat a la vall del Conte de Fades. Es tota una vall molt gran, de color vermell i ocre, que ha sofert una forta erosió que ha donat lloc a capritxoses formes
 
  
 
He intentat banyar-me al llac, pero només he estat capaç de posar-hi un peu

Bishkek

He estat dos dies a Bishkek, reposant i preparant el viatge pel païs.
M ha semblat una ciutat per tornar a construir, les cases molt lletges i velles, aceres sense asfaltar... Pero ès veu relativament net. Les noies van molt ben arreglades, les dones grans amb faldilles llarges i mocador al cap. Molts dels blocs son de la epoca soviètica.