El camí era com es de preveure, però l'Audi s'ha portat com un veritable tot terreny.
El punt final del camí era una petita caseta de nòmades, que a l'estiu s'allotgen allà amb tots els animals. Ens han fet entrar i ens han preparat esmorzar: mantega acabada de fer, de dues classes diferents, melmelades casolanes, pa (sec) i te amb llet primer i quan hem acabat, llet fermentada lleugerament alcohòlica.
El cami per arribar al lloc es fantàstic, pero en particular he quedat admirada per la gran quantitat de prats de pastures amb caballs i vaques.
Hem caminat unes dues hores fins a arribar a una mena de circ on hi arribàven tres glaciars grans, en especial un d'ells. M'hagues quedat tot el dia contemplant tanta meravella. He fet moltes fotos, però només són un record, la bellesa del lloc s'ha quedat allà.
A les muntanyes del Kirguistan es caça amb àligues amestrades i he tingut la sort de veure'n una d'elles amb els seus propietaris, no com a part d'un programa turístic que és el que se sol veure.
Hem trobat una parella de genets que un d'ells m'ha explicat que era de la federació de caça.
M'ha sorprès veure dos gossos de raça afgans treballant amb el ramat de caballs.
