Encara a Cholpon Ata

La experiència a Cholpon Ata ha estat fantàstica. El diumenge que era primer diumenge del més era el dia de la gent gran i amb aquest motiu em va convidar a dinar la propietaria de l'hotel, la Tatiana. A la taula érem deu persones, totes dones grans més o menys emparentades amb la familia i un home alemany de 73 anys i jo.

A la taula no hi mancava res, delicatessen de caviar, pastissos de carn i peix del llac fregit.

Un got gran i un de petit, en el petit hi posaven vodka i en el gran una especie de vi molt fluïx. La dona més gran de totes (82 anys) va començar fent un discurs al que va seguir un brindis, i vàren continuar moltes de les dones, jo inclosa donant les gràcies pel convit, cada vegada el corresponent brindis i traguinyol de vodka. Ja a mig dinar les dones vàren començar a cantar cançons de cosacs, tipus els vaixells del Volga.

Al matí ja havia anat a passejar amb vaixell pel llac, i a la tarda vaig anar amb el taxista i la seva parella i l' alemany i la intérpreta a una vall en cotxe i seguidament a banyar-nos en uns banys termals. I com si no n'hi hagués prou a la nit em vàren invitar a sopar en un restaurant de postin, i evidentment més vodka i més discursos.

El dilluns més sossegat vaig anar a un museu a l'aire lliure on hi ha petroglits dels segles V ac a Vll dc. Vaig trobar el lloc molt interessant, doncs  damunt d'una antiga llengua glaciar, entre infinitat de blocs rodons granitics, n hi ha alguns amb pintures i gravats, i d'altres utilitzats com a sepulcres.  El lloc és inmens i només una petita part està tancada i habilitada com a museu.

 

Örgon

Örgon està a prop d'Osh i allà es conserven uns pavellons funeraris dels segles XI i XII.

Feia un dia terrible de pluja i fred quan hi vaig anar, encara que vaig tenir la sort que ho vaig poder visitar sense pluja

 

 

CHOLPON ATA

Quina passada!He arribat ben cansada a CHOLPON ATA, aquest matí he volat de Osh a Bishkek i alla he agafat un taxi, unes 5 hores de trajecte per arribar. M ha costat molt de trobar hotel, i ves per on estic en el millor hotel del viatge. Aquí ens hem trobat una parella de kirguistanesos, un aleman de 75 anys que ha acabat un projecte en una ong i jo. Hem sopat plegats, la patrona que és russa i no musulmana en ha obsequiat amb vi de taula i vi de baïes casolà. Tots compartint taula hem decidit llogar un vaixell per fer una volta al llac al matí i a la tarda la parella del kirguistan que te cotxe ens portara a veure un congost proper.

Ahir va fer molta fred i va ploure, avui totes les muntanyes que havia vist d'herba groguenca, eren blanques de neu. 

 

 

Osh

Aqui ja vaig sola, ja he tornat a notar la simpatia i calidesa de la gent. He pujat a una munatnya que en diuen el tron de Salomon, perque la tradició diu que ell hi va anar. La muntanya es compon de tres gran penyes plenes de coves, hi ha escales per pujar, i a dalt hi ha un petit oratori anomenat LA CASA DE BABUR (un emperador mogol)

 

El tron de Salomon amb la casa de Babur en una de les peñes

Lenina

Encara a sota el pic Lenina, en un campament. 3500 m d'alçada. Avui hem fet altra vegada una bona caminada en un altra vall, el paisatge miris on miris es precios.

Es curios que tota la serralada del Pamir es vegi blanca i en canvi la de davant, Alay Pamir, nomes es veuen blanques les glaceres, això es deu a que el Pamir atrapa els núvols, cada tarda es posen damunt i a la nit sol nevar, al matí molts dels núvols han desaparegut.

Quan el sol es pon fa molta fred, i dins les yurkes les estufes cremen. 

Al costat del campament i ha un remat de yaks, els altres animals ja han baixat de la muntanya.

 

 

Campament, refugi

I per fi e darrer dia ha començat despejat del tot i hem pogut anar al "punt de vista del pic Lenina" a prop del gran glaciar.

 

 Dir que és maco és poc, Es IMPRESIONANT

Pamir, Lenina

Es bonic, bonic, bonic.

Avui amb un 4x4 ens han portat (a la Cristina i a mi) al peu de les muntanyes nevades del Pamir, en un campament que hi ha 4 o 5 yurkes per turistes.

Hem deixat les bosses i hem començat a caminar, el paisatge es molt i molt maco, a més és increible que es pugui caminar per les pastures sense neu però  tenint la neu a pocs metres.

 

Tash Mogul

Hem arribat a Sary Mogul, hem vingut amb taxi des de Sary Tash.

Aqui la gent hi be per fer trekking doncs es el lloc per anar al camp base per pujar al Pic Lenina al Pamir de 7000 d'alçada.

L'hospedatge està molt millor aqui, el bany i la dutxa estan a dins de la casa.

En aquests pobles a totes les cases solen llogar habitacions i fan sopar i esmorzar pels hostes, ahir vàrem pagar 8 euros i avui 12 per sopar, dormir i esmorzar.

Demà anirem en un campament de yurkas, al costat d un llac i al peu de la muntanya Lenina a passar dues nits.

 

Tash Rabat

Des d' Al-Bashy hem anat a Tash Rabat.

 Tash Rabat és una antiga fonda que hi havia a la ruta de la Seda. Es molt més petita del que sol ser habitual, es creu que es degut a què es va aprofitar par d'una antigua esglèsia cristiana nestoriana.

El lloc on esta situat és idíl.lic. Després de visitar el monument hem estat caminant unes 4 hores. Molt i molt macu.

A Al-Bashyr el dia abans va ser dia de mercat, un mercat molt gran i animat: vaques, cavalls yaks a mès de fruites i verdures i roba.

 

 

 

Sary Tash

Estic a Sary Tash, ha estat un viatge molt llarg per arribar, ja que no hi ha carreteres per atravessar d'est a ouest, i les poques que hi ha s'ha de llogar un cotxe 4x4 per passar-les.

Per arribar al poble es passa per la carretera que atravessa la serralada Alay-Pamir, les muntanyes i les vistes que es van veient son molt maques i quasi quan s'arriba al poble el veu la serralada del Pamir darrera amb totes les muntanyes nevades.

Avui amb una altra noia hem fer una caminada d'unes 3 hores, ens hem enfilar en unes muntanyes properes.

 

Muntanya on hem pujat, el Pamir al fons

  El poble

El que jo veig

Ara estic a Osh, i he vingut en minibus des de Bishkek amb parada a mig camí per passar la nit. Aquesta zona es veu molt més rica que la provincia de Naryn i altres zones del nord.

 Estic al sur est, al fons hi ha muntanyes molt altes però aquí hi ha una gran plana. He vist camps de blat de moro, arrós, cotó, no grans extensions sino petites parceles. Hi ha d'haver molts melons i xíndries doncs hi ha gent venent-ne als mercats i en parades a prop de la carretera.

A la resta del païs només hi ha muntanyes i prats de pasturatge, a les valls es veuen albrecoquers i pomeres. 

Hi animals arreu, en especial vaques, cabres i xais. Venint cap aquí diverses vegades ens hem hagut de parar perque ens hem trobat amb ramats. Tots els ramats van vigilats per homes a cavall o damunt un ruc. No sé si n hem trobat tants perquè es la època de fer baixar el bestià de la muntanya.

Aqui al sur, la gent és o vol aparentar molt més religiosa, es veuen moltes noies amb el mocador islàmic i algunes tapades del tot.

Osh sembla molt més ric i modern que la capital, Bishkek

Naryn

Estic a Naryn, un poble sense cap gràcia on en comptes de cases hi ha blocs de la època soviètica. Hi ha hagut una festa tradicional i ha estat molt be de veure-la, hi ha hagut: dances, jocs tradicionals, demostració d oficis, menjar popular...

I quan s ha acabat la festa n'hi havia una altre, una mena de miting polític. Tan en una festa com a l'altre molta gent portàva el vestit tradicional.

  

 

 

Llac Son Kul

He trobat gent per compartir cotxe per anar al llac però no per fer una caminada de dos dies per arribar-hi així doncs m'he adaptat a les circunstàncies.

Hem anat al llac, i amb la Cristina hem compartit yurka per passar la nit. Hem tingut sort que ens han encès la estufa perque quan el sol s'ha amagat feia molta fred.

El lloc és preciòs, ul gran llac envoltat de camps de pastura plens d'animals i muntanyes al voltant. Els nòmades viuen en yurkes al voltant del llac. Abans només es dedicàven a la ramaderia, ara atenen els turistes, i tenen una o dues yurkes per llogar i una tenda que fa de menjador.

Amb la Cristina hem fer una excursió a una muntanya amb vistes sobre el llac i valls properes, el primer dia i el segon hem caminat al voltant del llac

  

 

El païs

La gent d'aquí tenen els trets completament mongols. Vàren ser invadits per en Ganguis Kan i el primers habitants kirguis procedien de tribus a prop de la Mongòlia actual. El paisatge es completament diferent, però la major part dels habitants eren nòmades abans de la invasió russa, i els nómades actuals fan servir yurkes al igual que els mongols. I al igual que a tots els llocs que formaven part de la URSS,  les nenes a l'uniforme de l'escola hi porten un gran llaç blanc de tul al cap.

  

 Noi amb una àliga amestrada que fa servir per a caçar

Kochkor

Estic aqui de passada preparant per anar al llac Son Kol. Aquesta ciutat és bastant turística, be això vol dir que he vist una vintena de turistes, és un dels llocs més turistics del Kirguistan. Quan buscava per dinar he trobat una petita casa de menjars, només tres tauletes, i a dues altres hi havien mare i filla fent les empanadilles de la zona i els enormes raviolis farcits de carn, la filla tercera generació els cuia al exterior. Ha estat tota una troballa, el menjar estava boníssim i el fet de veure les tres dones en activitat m'ha encantat

 

Muntanyes dels 5 bous

Avui des de Bokonbay he anat a veure les muntanyes del 5 bous. He anat amb transport públic, amb minibus que m'ha vingut a buscar a la casa. 

Les muntanyes són vermelles molt maques i tenen un fons de muntanyes nevades amb glaciars inclosos

 

 

A prop del Tuy Tord

Aquest matí ha vingut a buscarme un taxista que seria també el meu guia. I amb un Audi molt vell i de l'any de la picó hem passat dels 1800 metres en que es troba Bokobay a 3000 i alguns més. Abans l'intermediari que es l'home de la casa, profe d'anglès, on estic allotjada, m' ha fet repetir unes quantes vegades que no patia del cor, que tenia la presió be i els pulmons també, i que el mal d alçada no m afectava (això no es pot jurar mai doncs pot afectar en un moment determinat encara que no ho hagi fet mai abans. El cas és que han accedit a que fes l'excursio.

El camí era com es de preveure, però l'Audi s'ha portat com un veritable tot terreny.

El punt final del camí era una petita caseta de nòmades, que a l'estiu s'allotgen allà amb tots els animals. Ens han fet entrar i ens han preparat esmorzar: mantega acabada de fer, de dues classes diferents, melmelades casolanes, pa (sec) i te amb llet primer i quan hem acabat, llet fermentada lleugerament alcohòlica.

El cami per arribar al lloc es fantàstic, pero en particular he quedat admirada per la gran quantitat de prats de pastures amb caballs i vaques.

Hem caminat unes dues hores fins a arribar a una mena de circ on hi arribàven tres glaciars grans, en especial un d'ells. M'hagues quedat tot el dia contemplant tanta meravella. He fet moltes fotos, però només són un record, la bellesa del lloc s'ha quedat allà. 

A les muntanyes del Kirguistan es caça amb àligues amestrades i he tingut la sort de veure'n una d'elles amb els seus propietaris, no com a part d'un programa turístic que és el que se sol veure. 

Hem trobat una parella de genets que un d'ells m'ha explicat que era de la federació de caça.

M'ha sorprès veure dos gossos de raça afgans treballant amb el ramat de caballs.

 

 

Kirguistan, els cementiris

Els cementiris del Kirgistan són únics. A prop del poble constuiexen una caseta per a cada tomba. Anys ha la major de la gent eren nòmades, els russus varen obligar-los al sedentarisme i llavors va ser quan vàren començar a fer aquestes tombes, algunes en foma de yurka. Tambe és curiós que la sepultura sigui en un pilo de terra a tocar la construccio.

 

Bokonbay

Aquest poble esta a prop del llac Issyk-Kul, un llac molt gran 178x60 kms. Es un llac lleugerament salat, que es nodreix de les aigües dels glaciars propers i del que no surt cap riu.

La salinitat del llac fa que en un lloc de temperatures molt baixes a l'hivern, no es glaci mai i generi un microclima que fa els seus voltants mes habitables que lluny del llac.

Estic a la part sud del llac i mes al sud hi ha una serralada muntanyosa amb pics altissims, el més alt passa de 7000. Al poble hi ha un teló de fons de pics alts, plens de glaciars. Es preciós.

Avui he fet la primera excursió, un taxi m'ha portat a la vall del Conte de Fades. Es tota una vall molt gran, de color vermell i ocre, que ha sofert una forta erosió que ha donat lloc a capritxoses formes

 

  

 

He intentat banyar-me al llac, pero només he estat capaç de posar-hi un peu

Bishkek

He estat dos dies a Bishkek, reposant i preparant el viatge pel païs.

M ha semblat una ciutat per tornar a construir, les cases molt lletges i velles, aceres sense asfaltar... Pero ès veu relativament net. Les noies van molt ben arreglades, les dones grans amb faldilles llarges i mocador al cap. Molts dels blocs son de la epoca soviètica.