El que jo veig

Ara estic a Osh, i he vingut en minibus des de Bishkek amb parada a mig camí per passar la nit. Aquesta zona es veu molt més rica que la provincia de Naryn i altres zones del nord.

 Estic al sur est, al fons hi ha muntanyes molt altes però aquí hi ha una gran plana. He vist camps de blat de moro, arrós, cotó, no grans extensions sino petites parceles. Hi ha d'haver molts melons i xíndries doncs hi ha gent venent-ne als mercats i en parades a prop de la carretera.

A la resta del païs només hi ha muntanyes i prats de pasturatge, a les valls es veuen albrecoquers i pomeres. 

Hi animals arreu, en especial vaques, cabres i xais. Venint cap aquí diverses vegades ens hem hagut de parar perque ens hem trobat amb ramats. Tots els ramats van vigilats per homes a cavall o damunt un ruc. No sé si n hem trobat tants perquè es la època de fer baixar el bestià de la muntanya.

Aqui al sur, la gent és o vol aparentar molt més religiosa, es veuen moltes noies amb el mocador islàmic i algunes tapades del tot.

Osh sembla molt més ric i modern que la capital, Bishkek