Encara a Cholpon Ata

La experiència a Cholpon Ata ha estat fantàstica. El diumenge que era primer diumenge del més era el dia de la gent gran i amb aquest motiu em va convidar a dinar la propietaria de l'hotel, la Tatiana. A la taula érem deu persones, totes dones grans més o menys emparentades amb la familia i un home alemany de 73 anys i jo.

A la taula no hi mancava res, delicatessen de caviar, pastissos de carn i peix del llac fregit.

Un got gran i un de petit, en el petit hi posaven vodka i en el gran una especie de vi molt fluïx. La dona més gran de totes (82 anys) va començar fent un discurs al que va seguir un brindis, i vàren continuar moltes de les dones, jo inclosa donant les gràcies pel convit, cada vegada el corresponent brindis i traguinyol de vodka. Ja a mig dinar les dones vàren començar a cantar cançons de cosacs, tipus els vaixells del Volga.

Al matí ja havia anat a passejar amb vaixell pel llac, i a la tarda vaig anar amb el taxista i la seva parella i l' alemany i la intérpreta a una vall en cotxe i seguidament a banyar-nos en uns banys termals. I com si no n'hi hagués prou a la nit em vàren invitar a sopar en un restaurant de postin, i evidentment més vodka i més discursos.

El dilluns més sossegat vaig anar a un museu a l'aire lliure on hi ha petroglits dels segles V ac a Vll dc. Vaig trobar el lloc molt interessant, doncs  damunt d'una antiga llengua glaciar, entre infinitat de blocs rodons granitics, n hi ha alguns amb pintures i gravats, i d'altres utilitzats com a sepulcres.  El lloc és inmens i només una petita part està tancada i habilitada com a museu.